Dos pensaments anotats en un full caigut de la meva llibreta vermella:

La justícia s’ha operat les cataractes i la llibertat ja no vol ser l’esclava dels que la duen a la boca.

Als que emplenen les parets de les galeries d’art, tenen un nom que apareix en maons de ceŀlulosa o en qualsevol altre lloc; només els falta fer voleiar la seva bossa per revelar la seva condició. Sinó, com expliqueu que se’ls conegui?

Havia de llençar el paper i no sabia on apuntar això…

Tags: Deliris, Diàlegs interns //