Masclisme paternalista
El nou govern de les Espanyes es pensa quées progre o potser només s’ho pensa el Circumflex. Però jo, profeta de la nostra cosmovisió ja us avanço ara que en aquest aspecte és més progre el PP que no pas el PSOE. I ho dic des de l’objectiu odi profund que tinc a ambdues formacions.
En Circumflex pensa que ser progre vol dir poder dir que tens més dones que homes al govern, com si això hagués de ser notícia. Més aviat es podria equiparar a la polígamia i als harems. Si les dones són igual de vàlides que els homes per a les tasques de govern, la seva majoria a l’executiu hauria de ser una absurda estadística, no una notícia pregonada als quatre vents. S’està fent el joc als que pensen que les dones en una situació del poder constitueixen una situació anòmala o excepcional. Aquells que encara pensen que cal ajudar les dones i no és capaç de veure que s’ajuden soles.
El nou govern espanyol està ple de dones. D’acord, però, qui té els ministeris realment importants? Partint de la base que els ministeris realment importants són aquells que de ben segur duran a terme una acció relativament perdurable i destacable, avalada per la seva trajectòria prèvia, podem inferir que aquests són interior, defensa (tot i tenint en compte que jo em desfaria d’aquesta àrea), justícia, economia, sanitat, treball, educació, assumptes socials i si m’agafes de bones, cultura. A part de la vicepresidència, que tampoc és una plaça forta, sinó més aviat representativa i de delegació, en mans de dones només hi ha defensa i educació (i ara també assumptes socials). La resta de ministeris monotemàtics com habitatge, innovació o igualtat sí que estan liderats per dones, però són experiments un pèl absurds, si se’m permetm i que tampoc atorguen una posició de poder real a les seves titulars. En algun lloc vaig llegir que anomena a una cartera d’igualtat té un punt d’orwellià. Digueu-me paranoic. Però potser aquest puntet que jo imagino està en que la gent es pensa que en Circumflex és un gran feminista… un feminista que relega a les dones a càrrecs quasi testimonials. Algú sap que fa el ministeri d’administracions públiques?
A més, colocar a una dona pel simple fet de que es dona es quasi pressuposar que ella no hi arribarà per mèrits propis. És com donar peix a un famolenc en comptes d’una canya per a que se’l pesqui. Pobres dones, tant poc ambicioses, donem-los ministeri, que sinó es passarien el dia a casa fregant i cuidant els nanos. És el missatge que a mi m’ha transmés el Circumflex. Un polític que va dur esperança de canvi a l’estat espanyol i que al que ara ha dut hipocresia, progres acèfals i una gran dosi de bon rotllo que ens permet acceptar que els ministeris sembla que es rifin.
I és que posar dones peti qui peti no és la solució. Vegem-ho amb un exemple: Carme Chacón és professora de dret, no? Sens dubte, la professió idònia per a ser minstra de defensa tu! No seria millor posar-hi algú amb experiència castrense o amb una formació d’enginyeria? Efectivament, seria millor, però Joan Clos era metge i va ser titular d’indústria (és clar que coneixent-lo, potser deia que era metge i en realitat era programador informàtic). Això, ja més que un problema de masclisme paternalista és de no haver vist Barri Sèsam el dia que explicaven allò de les professions.
Algun dia he de deixar d’analitzar la política, sobretot l’espanyola… Fins la propera, gaudiu de la Diada!
