Sibaritisme
Sóc un esnob tres parells de collons i una de les coses en les que més se’m nota és en la gastronomia. Si a l’entrepà hi puc ficar sal amb fines herbes i ceba i all en pols, en comptes de la sal comú, l’hi poso. Si el fuet és comprat en alguna fira d’exquisidesses locals, doncs millor que millor. A mi que no em vinguin amb espetecs. Ara per exemple, he descobert el fuet de gall d’indi i el pernil adobat. Menjo foie i no pas paté. I si es acompanyat d’alguna mena de confitura, doncs la cosa guanya i molt.
Un plat vulgar confitat, marinat i amb una guarnició insospitada o curiosa guanya moltíssims punts a la meva consideració
I em sobta ser l’única persona de la meva classe que troba bé el menú del sopà de les orles (milfulles de vieires, confit d’ànec o suprema de lluç). I la veritat, trobo que igual com molts defensen la imatge com a mostra de sofisticació i enaltiment de la persona i com molts, entre ells jo, defensem la cultura com a mitjà de superació de l’ésser humà, la gastronomia és també una escala. No es pot anar de gala i menjar macarrons i pollastre com en una burda (i poc decorosa) convivència escolar.
Una cosa és menjar, la ingesta diària d’aliments per a reposar energies. I una altra cosa és menjar per plaer, gaudir de plats més elaborats per tal de celebrar quelcom. Igual com moltes noies es passaran hores a la perruqueria el dia 16, el nostre menú serà sofisticat o almenys ho semblarà, perquè és el que pertoca a l’ocasió.
M’estic tornant neocon i conformista, ho sé. Però cal apreciar que mentre el vessant de la imatge està sobrevalorat, n’hi ha de menyspreats, com el de la cultura i el de la gastronomia. Potser tot plegat passa per una qüestió de preferències, però haver de sentir, que abillats de gala us fotríeu un entrepà és vulgar, roí i quan no, gitano. I noteu que el significat de tots conceptes al voltant dels quals gira aquesta entrada són BUITS.
Ella és aliena a tot això i té por als robots que mengen iogurts ensucrats
El que jo te digi… que t’estàs tornat guay…
Per primer cop i sense que serveixi de precedent, estic totalment d’acord amb tu!! A mi també em sembla bé el menú! El que passa, es que aquesta gent (btx i cicles) s’han acostumat a queixar-se per tot, i basta que un començi per a que tots segueixin com garrulos…
Ademés, no se de que es queixen, si avui comentavem el menú i la majoria de gent no sabia el que eren vieiries…. en fi!
Bé, jo soc dels qui creu que aquest menú és inapropiat. Primer de tot perquè no m’agrada (sí, soc maniàtic), però com jo hi ha una majoria de gent que pensa el mateix. No dic que no s’hagi de servir plats d’aquest “nivell”, ja que són els apropiats per actes com aquest, sí. Però trobo a faltar una alternativa al menú, una alternativa més “simple”, més comuna, que agradés en general, i deixar escollir.
Però bé, ja sabem com funcionen les coses aqui, que només pregunten als alumnes quan els interesse, i imposen la majoria d’idees i iniciatives, sense ni tan sols escoltar-nos.
Entrepans amb fines herbe i ceba i all en pols?? Vaia monitor d’esplai q estas fet!!
chufo: I’m gonna cut your dick off and shove it down your throat.
Cristina: És cert que hi ha una cultura de la queixa bastant menyspreable. Algun dia em queixaré d’ells!
Boques: Anteposar el fet que no t’agradi el menú al fet que siguis maniàtic és d’un egocentrísme que a mi em fa ser milers de vegades més maniàtic Als adjectius per definir l’alternativa t’has deixat barroera. Menjaràs de peu i sense coberts, també? Dius que no hi ha democràcia. Cada dia estic més convençut que l’autoritarisme és positiu, ja que així s’evita que les ovelles esgarriades com tu se’n vagin del ramat… a menjar una hamburguesa amb quetxup. Neocon a tope.
Arqueòleg Glamurós: suposo que ja et vas fent a la idea que l’arquetip de monitor cumbaià ha mort. I és millor així. Centre d’interès d’un dia qualsevol d’aquestes colònies que ve: High School Musical. Mort i enterrat, tu…
Clar, si l’autoritat decideix el que tu desitjes… visca! Ara, si no és aixi… l’autoritarisme és una merda, no? Au venga va quines coses s’han de sentir.
Visca la censura i la Santíssima Inquisició!!!