(I)Creus que pots sotmetre a la resta als teus designis pèrfids, a la teva Idea de Tu, als insondables designis del teu ego. Però ara i aquí ha arribat el moment de dir-te prou. Que ets una mala puta i que la vida no és soluciona venent una imatge de jo sóc així. Fins i tot les males putes tenen el dret que no se les compari amb tu, escòria indigna! El teu enteniment no va més enllà de tot el que t’afecta i festeja amb una empatia testimonial i esquizofrènica, desviada, pervertida, ensutjada per la teva personalitat odiosa, neuròtica i hitleriana. Mai seràs capaç d’entendre que, per una simple qüestió d’ordenament lògic, una sola persona (si és que encara puc dir això de tu) no pot fer-ne anar de corcoll a vint-i-cinc.

(II)Grapats d’immundícia s’enteranyinen al pèl púbics que no et dona la gana depilar-te i que creus que no resta atractiu al cau infecte on encara esperes amorrar-hi algun que altre desprevingut. I t’és igual. Com t’és igual la merda que et surt per la boca. De vegades es diria que el teu aparell digestiu funciona a la inversa. Però no, resulta que una orca de Mordor es neteja més sovint que tu i que a sobre, té més vergonya a l’hora d’ensenyar la seva carn mòrbida i la seva pell nafrada.

(III)I és que la orca de Mordor també és més senyora i més ben parlada que tu. Perquè la merda de la teva boca no és només física, és psíquica. Destiŀles i exprimeixes el teu cervell tumefacte per a obtenir insults, crits i xerrics amb els que imposar la teva opinió, que beneficii o perjudiqui als demés serà sempre la correcta. I sentir-se orgullosa de treure merda per la boca, com no sigui per la possibilitat que et disseccionin sense anestèsia, és un orgull imbècil, com tota tu. Els creadors de Gagula, Circe, Doña Perfecta i tantes dones de llengua viperina i moral pustulenca pensaven en tu quan estàs de bon humor.

(IV o IIII)T’arribo a odiar tant que t’escanyaria amb els teus propis budells, sempre i quan aquests no m’escanyessin a mi, com serps pitó (i perquè no, putó, ja que són teus); et fotria una bengala per l’anus a veure si rebentes tota amb la de metà radioactiu que hi deu haver allí dins, en aquella cavitat caòtica i infernal, a la que Hades, Lucifer i Kali s’han negat a entrar; et clavaria una destral al cony, unint els tres forats per on desitjaries respirar, menjar, olorar i sentir-hi. Que més et donarà, cagar, pixar i follar pels de dalt?

Quan adquireixes un cert compromís en quelcom, les circumstàncies et demanen de tant en quan explosions d’aquestes. I que bé et quedes! La imatge que acompanya l’entrada l’he manllevat d’una entrada d’en Roger, de temàtica similar. Ni que l’haguessin fet a mida, tu!

Tags: Deliris //