Ja està. El sistema educatiu ha regurgitat una nova generació vers el món adult. Ara nosaltres ens estendrem, com una infecció, per tots els racons possibles de la societat. Uns quedaran avall i d’altres arribaran molt amunt, car forma part de les diferències intrínseques entre nosaltres. Les perspectives de triomf i felicitat són fràgils i incertes, però tenim dues eines molt importants amb les que, fins a cert punt podem contar.

La fe i la sort. De vegades penso que no són sinó la perversió l’una de l’altra, però això no ve al cas. Demano fe, però no en Déu, ni en Maradona, ni en l’horòscop, sinó en nosaltres mateixos, en les capacitats que, objectivament tenim i en les que no. Demano fe, perquè en qualsevol moment podem sorprendre’ns. Demano fe perquè ningú, ni tan sols Déu o aquells que diuen creure-hi, creu en nosaltres.

I mira, tant parlar, avui, sense fe ni sense sort he sortit de l’edifici polivalent del campus de Cappont de la UdL després de fer el darrer examen de les PAU. Ahir vaig fer dos exàmens, amb un buit de dues hores i mitja entre ells: filosofia i biologia. De filosofia, a triar entre Plató i Descartes. A triar entre dos mentiders, em quedo amb un que no empri totes les seves mentides per justificar-ne una dels altres: Plató. El text és un pèl ambigu perquè a l’hora de desenvolupar la 3a pregunta (on sempre cal fer un comentari general del pensament de l’autor) tant podia ser necessari desenvolupar el coneixement com la societat… En fi.

Pel que fa a biologia, he patit més que no em pensava: ha caigut evolució a la primera pregunta, amb un arbre evolutiu dels felins i al final m’he decantat per l’opció amb un problema de metabolisme i un d’immunologia.

Finalment, avui, exàmen de física sense comentaris i química, relativament bé tot i dubtar en un parell de problemes. Trobo que ha caigut molta pregunta teòrica o qualitativa, almenys més del que estic acostumat i també un problema de cinètica química, que ha donat lloc a una magnífica jam session.

El dia 25 es podran consultar les notes per internet i el dia 27 les podem passar a recollir per l’escola. M’agradaria poder esperar fins llavors per a veure-les però la temptació d’esguerrar-me dos dies serà massa forta. Vist el vist, tot apunta a que al final estudiaré biotecnologia.

Dues setmanes magnífiques per davant… Us deixo amb living on my own, de Queen. Versió original del 93 a mi m’agrada més el remix del 99, però que hi farem… Si no puc ni triar la carrera que jo voldria, com puc aspirar a triar una versió concreta?

Salut!

Tags: Vida i misèria //