L’estat espanyol (que no Espanya) té un llarg historial d’intolerància contra les causes antimonàrquiques i nacionalistes (perifèriques, déu els guardi de tocar la Seva causa nacionalista!). De fet, dissabte passat, en un acte d’homenatge als presos polítics durant el franquisme, al president del congrés dels Dos Partits diputats i fill d’un falangista, José Bono, després de lloar la lluita d’aquells que van ser privats de llibertat per defensar la legalitat vigent durant la segona república (i atacada pels bàndol nacional) condemnà que un espontani tragués una bandera republicana i proferís un crit tan poc adequat com ¡Viva la República!. De fet a quina classe subversiu jueu, roig i invertit se li acudeix lloar la república en un acte que serveix per recordar els presos polítics que hi estaven a favor?

Ara sense ironies: quina hipocresia és aquesta? S’està donant continuïtat a l’hereu d’un dictador, l’única legitimitat del qual és un testament menyspreable i els politons que diuen ¿Por que no te callas? (si si, el rap del Cuní també). Però, amb calculada ambigüitat es dóna peixet als avis que recorden una època en la que les coses es tractaven de fer amb una mica de sentit… però compte! Podrien tocar-te el crostó si surts del guió!

Però bé… hi ha temes que ni tan sols es tracten amb hipocresia, sinó que directament s’esclafen i se’n desinforma al respecte. En el cas d’en Franki, ben pocs mitjans van seguir d’a prop el cas fins que la cosa no va arribar a instàncies relativament altes. I ara, ningú parla de dos menors citats a declarar a l’audiència nacional per penjar al seu institut un cartell que anunciava una manifestació de suport als encausats per cremar fotos de Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias (un paio que pels títols nobiliaris que es calça pressuposa que les Índies són encara possessió de l’estat espanyol).

He tingut coneixement d’aquest cas gràcies al blog d’en Titot (tot sigui dit, un referent claríssim del meu independentisme) i encara veig dracs fúcsia pel passadís de com em costa de creure que un simple cartell penjat amb permís del centre faci que la conselleria d’Educació obligui al director de l’institut a delatar als alumnes i que aquests hagin d’anar a donar explicacions del que pensen a l’audiència nacional… Des de quan està prohibit pensar?

Tot plegat demostra que la legalitat serveix per protegir uns símbols imposats i amb clar domini sobre uns altres, que no gaudeixen d’aquest privilegi. I el més trist del cas és que el govern, en comptes de condemnar públicament els actes desfavorables d’acord amb la seva ideologia, posa tota la maquinaria judicial de l’estat a treballar per a que cap ovella surti del tancat únic i indivisible que s’ha traçat amb foc, sang i genocidis culturals. Després dels anys que els ha costat convertir l’independentisme en una opció relativament minoritària no deixaran pas que dos galifardeus els ho espatllin tot, també cal entendre’ls…

Cal insistir en la idea que la legalitat només protegeix uns símbols concrets. Les banderes espanyoles s’han de cremar a cara coberta i després cal fer les mil i una per a que no se sàpiga qui ho fa fet, mentre que els neonazis valencians que cremen senyeres no necessiten ni tan sols amagar-se. Fins i tot podrien enganxar-se el DNI al front (si són capaços de fer-ho del costat correcte), que aquí no passa res companys.

Després parlaran de solidaritat, d’atemptats contra la unitat i de ves a saber quantes abstraccions més… No tenen vergonya.

Tags: Païs, Política //