El segon dia d’aquest juliol entrant, pels volts del migdia, pujaré en un autocar juntament amb els meus companys d’equip i 58 infants i joves. La destinació, Arbúcies i l’objecte d’aquest viatge són 11 dies de convivència, d’activitats, gimcanes i de bones estones.

Com que ens vam esperar massa per triar la casa, no ens va ser possible triar les dates i per això marxem tant aviat. Aquesta circumstància s’escau precisament en un any tant dolent com aquest, en que tres monitors hem fet les PAU, en que d’altres estan batallant amb els exàmens universitaris, amb les suplències per vacances a les seves respectives feines i la futura responsable se les ha hagut amb unes oposicions. Totes aquestes circumstàncies han fet que ens repartíssim les tasques de programació i que es dissenyessin individualment activitats que l’any passat vam programar de forma coŀlectiva (i amb força calma). Així doncs, la cosa ha acabat amb l’equip sense poder-se trobar i fent llistes de material i recopilant programacions a marxes forçades.

Hi ha molta feina per fer en 10 dies: preparar murals, comprar material, preparar-lo, empaquetar-ho tot i després, que tothom sàpiga el que es farà, ja que en haver programat individualment la gent només sap que cal fer el dia que han fet ells l’activitat…

Aquest any també hi ha un canvi de registre força bèstia respecte l’any passat. A mi m’agrada esperar-me en l’assignació de grups, no demanar-ne cap i esperar al que em toca per assignació. I aquest any he acabat al grup de petits (que acaben de cursar primer i segon de primària) en un grup que, pel que sé dels nens que venen i pel que me n’han dit, serà dinamita pura. Tot i així, hi haurà un dia en que me’n deslliuraré i estaré narrant una partida de Vampiro: la Mascarada per als joves, (que han cursat entre 1r i 4t d’ESO). La meva terapeuta ocupacional també farà de narradora i l’he d’ensinistrar en els pocs dies que queden… I encara no sé com. En qualsevol cas, la cosa promet.

Així mateix, algun dia d’aquest cal marxar pels paratges del Montseny a fer el recorregut de la travessa dels joves…

Ens en sortirem?

Bé i si no ens en sortim, sempre tenim l’habilitat indispensable de qualsevol monitor: improvisar.

Tags: Lleure educatiu //