De vegades tinc la sensació que el món de l’absurd és un món a part, amb prou feines més gran que el nostre, i per tant, limitat. Que no és cap univers paraŀlel on simplement res té sentit i podem obviar les cartografies per caminar per un terra que esdevé sostre… Sinó que calen brúixoles i sextants i no només passos i vaixells. Fins i tot per ser absurd s’ha de saber-ne ser, car de vegades l’absurd grinyola. Però potser tot plegat és només una sensació. Absurda com qualsevol altra.

Hi ha gent ignorant que tot parlant vol aparentar una cultura que no posseeixen i sovint sentencien després d’una repetició de conceptes: valga la rebundáncia… Si se’m permet, només en aquests casos, hauríem de dir Valga la rebuznáncia, més aviat. I per cert que no són ni dos, ni tres, ni quatre.

Tags: Deliris //