Ara que els murmuris de desdeny i les punyalades a traïció van que volen i es veu que cal fer-se les palles al mirall per justificar els propis actes, jo diré:

Que hi ha crisi perquè ningú compra? Compra tu. O si no, sempre es pot instaurar un nou ordre socialista mundial. Vols saber com seria la seva propaganda?

Que no et sembla normal que tot es regeixi pel sexe? Planteja’t si és que tu no ets normal.

Que no tens amics? Dóna amistat per a rebre’n.

Que ningú va a l’església? Que cantin gospel. L’altre dia van plenar el Barris Nord. I a més, hi ha una màxima publicitària que diu Quan no tinguis res a dir, dis-ho cantant.

Que el món és molt superficial? Fes-te emo i sigues superficial de debò.

Que penses viure sempre al mateix lloc i entre la mateixa gent? Això és puta endogàmia. Els teus fills es casaran entre ells.

Que vols criticar que els demés compleixen els seus principis? Compleix els teus abans i calla la boca.

Que no tens idees? Exprimeix-te el cervell. Treballa, documenta’t i en tindràs.

Que vols triomfar a la vida? Tortura’t superant les teves pors.

Em vull assemblar a en jair domínguez i no en sé… Bé, suposo que podria fer-ho, però per a tal epopeia em reservo una entrada en un futur (si la crisi no m’obliga a tancar, és clar). De totes maneres, l’objectiu de l’entrada no era un altre que compartir uns quants pensaments contundents. No pas tots dirigits contra tu, Boques… que només ets el musso.

Tags: Deliris, Societat, Vida i misèria //