Avui dia 13 de novembre hi havia convocada una vaga d’estudiants i professors contra el pla de Bolonya, la LEC, els plans de rescat bancari, la crisi i no entenc com no han posat al mateix sac el canvi climàtic, l’AVE pel litoral i la festa d’aniversari del germà del Papa.

A mi sempre m’ha resultat difícil d’entendre que els estudiants tinguem dret a vaga. Bé una cosa és el dret, que tothom té dret a moltes coses, però per a mi és un contrasentit aturar la meva activitat formativa (ja pagada) per a protestar. Un treballador en general aporta quelcom a la societat, produeix un bé o ofereix un servei que i pot fer pressió, té una basa amb la que negociar. Però un estudiant, deixant d’estudiar, només es perjudica a si mateix, mentre que un obrer pot arribar a aturar la producció i donar maldecaps a l’empresa. I a la universitat tampoc li deu resultar tant conflictiu tenir els estudiants aturats. Els estudiants no som treballadors assalariats i no té sentit que emprem els mateixos mètodes reivindicatius que aquests, sobretot perquè no tennim la mateixa força ni podem fer mal al sistema de la mateixa manera.

Llavors també hi ha el tema de que la vaga sigui quelcom tant heterogeni. Han començat a ficar coses al mateix sac per batre rècords de participació? Jo puc queixar-me dels plans de rescat bancari com a ciutadà, però no puc fer una vaga perquè no està relacionat amb la meva feina. Faria una vaga, tot i que, com veieu, no li trobo el sentit, única i exclusivament contra el Pla de Bolonya, que em sembla una merda punxada en un pal i en parafrassejant el meu profe d’història, aplicar la desgràcia que van fer amb l’ESO a la universitat, la culminació de l’idiotització de l’alumnat.

Però tot i així, avui faig vaga. Com aquell que diu, per obligació. Ahir a la tarda, el nostre delegat va pujar a la tarima per a preguntar-nos quina era la posició de la classe davant la convocatòria. Evidentment, davant la possibilitat de que no hi hagi classe, la gent s’hi ha llençat de cap. Moltes mans es van alçar, entre elles la meva. He suposat que la cosa tindria alguna mena de repercusió, com ara una notificació al sindicat, a l’assamblea o a algú que organitzés una mica el cacau o, simplement, el fet d’aclarir-nos què pensaven fer els professors. Però resulta que la consulta tenia el propòsit de consultar quanta gent aniria a classe per dir-li al professor de periodisme si havia de venir o què, ja que la vaga se la feia ell en funció del que fèssim nosaltres.

Suposo que la pèssima difusió de la convocatòria, ja de per si eclèctica i malgirbada ha acabat conduïnt a tot això. I dijous que ve hi ha una altra aturada? També la farem? Signarem a qualsevol lloc per a perdre classe amb una excusa qualsevol, que ni tan sols entenem?

Aquest matí he estat a la manifestació per a tenir una mica més tranquila la consciència. Hi havia força ambient, però massificació, acefàlia i demagògia, com sempre. És que la gent no pot manifestar les seves opinions per si mateixa? Doncs potser no, però tothom que érem allí pensavem més o menys el mateix, almenys per la part que ens toca.

Salut, camarades!

Tags: Política, Societat //