Ja no vull ser mai més un codi, sinó que vull ser un alumne. No vull ser una estadística, vull ser un aspirant. No vull ser un número, vull ser jo mateix.

Tags: Deliris, Música, Quadres d'Storyville per (V)ΘZ
4 Comments »

With steam, heat, and rhythm in the back seat of the car
and adolescent perspective projecting life’s forecast to the stars
you heard love from the lips and you were rapt by the hips
and the promise was eternal but you couldn’t see that far.

There’s hope in the words and emotion in the eyes
it’s so easy to be misled by the savvy gentle guise
and like fools we trust the delivery
but it’s all just drunk sincerity

Amb baf, calor, i ritme al seient de darrere del cotxe,
i la perspectiva adolescent projectant un futur als estels.
L’amor sortí dels seus llavis i els seus malucs et van xuclar
i la promesa era eterna però tu no hi veies tant enllà.

Hi ha esperança en els mots i emoció als ulls,
és fàcil que una imatge de seguretat et confongui
i confiem en les seves paraules com a rucs
però tot plegat és sinceritat de beguts.

Aquests versos d’una de les meves cançons preferides de Bad Religion em recorden la meva magnífica nit d’orles. Ahir al matí vaig tractar de resoldre l’únic assumpte pendent (degudament protegit per la meva intimitat) que m’hi va quedar, però tu ets dins un cotxe, amb baf, calor i ritme, mentre jo sóc fora, projectant futurs als estels… I ara és de dia, però jo no vull que tot plegat quedi en sinceritat de beguts…

Segurament això em passa per fer traduccions patilleres.

Recordeu, avui a les 9 a la sala 1 del teatre de l’Escorxador…

Tags: Deliris, Diàlegs interns, Música, Vida i misèria per (V)ΘZ
2 Comments »

(I)Creus que pots sotmetre a la resta als teus designis pèrfids, a la teva Idea de Tu, als insondables designis del teu ego. Però ara i aquí ha arribat el moment de dir-te prou. Que ets una mala puta i que la vida no és soluciona venent una imatge de jo sóc així. Fins i tot les males putes tenen el dret que no se les compari amb tu, escòria indigna! El teu enteniment no va més enllà de tot el que t’afecta i festeja amb una empatia testimonial i esquizofrènica, desviada, pervertida, ensutjada per la teva personalitat odiosa, neuròtica i hitleriana. Mai seràs capaç d’entendre que, per una simple qüestió d’ordenament lògic, una sola persona (si és que encara puc dir això de tu) no pot fer-ne anar de corcoll a vint-i-cinc.

(II)Grapats d’immundícia s’enteranyinen al pèl púbics que no et dona la gana depilar-te i que creus que no resta atractiu al cau infecte on encara esperes amorrar-hi algun que altre desprevingut. I t’és igual. Com t’és igual la merda que et surt per la boca. De vegades es diria que el teu aparell digestiu funciona a la inversa. Però no, resulta que una orca de Mordor es neteja més sovint que tu i que a sobre, té més vergonya a l’hora d’ensenyar la seva carn mòrbida i la seva pell nafrada.

(III)I és que la orca de Mordor també és més senyora i més ben parlada que tu. Perquè la merda de la teva boca no és només física, és psíquica. Destiŀles i exprimeixes el teu cervell tumefacte per a obtenir insults, crits i xerrics amb els que imposar la teva opinió, que beneficii o perjudiqui als demés serà sempre la correcta. I sentir-se orgullosa de treure merda per la boca, com no sigui per la possibilitat que et disseccionin sense anestèsia, és un orgull imbècil, com tota tu. Els creadors de Gagula, Circe, Doña Perfecta i tantes dones de llengua viperina i moral pustulenca pensaven en tu quan estàs de bon humor.

(IV o IIII)T’arribo a odiar tant que t’escanyaria amb els teus propis budells, sempre i quan aquests no m’escanyessin a mi, com serps pitó (i perquè no, putó, ja que són teus); et fotria una bengala per l’anus a veure si rebentes tota amb la de metà radioactiu que hi deu haver allí dins, en aquella cavitat caòtica i infernal, a la que Hades, Lucifer i Kali s’han negat a entrar; et clavaria una destral al cony, unint els tres forats per on desitjaries respirar, menjar, olorar i sentir-hi. Que més et donarà, cagar, pixar i follar pels de dalt?

Quan adquireixes un cert compromís en quelcom, les circumstàncies et demanen de tant en quan explosions d’aquestes. I que bé et quedes! La imatge que acompanya l’entrada l’he manllevat d’una entrada d’en Roger, de temàtica similar. Ni que l’haguessin fet a mida, tu!

Tags: Deliris per (V)ΘZ
1 Comment »

Sóc un esnob tres parells de collons i una de les coses en les que més se’m nota és en la gastronomia. Si a l’entrepà hi puc ficar sal amb fines herbes i ceba i all en pols, en comptes de la sal comú, l’hi poso. Si el fuet és comprat en alguna fira d’exquisidesses locals, doncs millor que millor. A mi que no em vinguin amb espetecs. Ara per exemple, he descobert el fuet de gall d’indi i el pernil adobat. Menjo foie i no pas paté. I si es acompanyat d’alguna mena de confitura, doncs la cosa guanya i molt.

Un plat vulgar confitat, marinat i amb una guarnició insospitada o curiosa guanya moltíssims punts a la meva consideració

I em sobta ser l’única persona de la meva classe que troba bé el menú del sopà de les orles (milfulles de vieires, confit d’ànec o suprema de lluç). I la veritat, trobo que igual com molts defensen la imatge com a mostra de sofisticació i enaltiment de la persona i com molts, entre ells jo, defensem la cultura com a mitjà de superació de l’ésser humà, la gastronomia és també una escala. No es pot anar de gala i menjar macarrons i pollastre com en una burda (i poc decorosa) convivència escolar.

Una cosa és menjar, la ingesta diària d’aliments per a reposar energies. I una altra cosa és menjar per plaer, gaudir de plats més elaborats per tal de celebrar quelcom. Igual com moltes noies es passaran hores a la perruqueria el dia 16, el nostre menú serà sofisticat o almenys ho semblarà, perquè és el que pertoca a l’ocasió.

M’estic tornant neocon i conformista, ho sé. Però cal apreciar que mentre el vessant de la imatge està sobrevalorat, n’hi ha de menyspreats, com el de la cultura i el de la gastronomia. Potser tot plegat passa per una qüestió de preferències, però haver de sentir, que abillats de gala us fotríeu un entrepà és vulgar, roí i quan no, gitano. I noteu que el significat de tots conceptes al voltant dels quals gira aquesta entrada són BUITS.

Ella és aliena a tot això i té por als robots que mengen iogurts ensucrats

Tags: Deliris, Societat, Vida i misèria per (V)ΘZ
7 Comments »

Dos pensaments anotats en un full caigut de la meva llibreta vermella:

La justícia s’ha operat les cataractes i la llibertat ja no vol ser l’esclava dels que la duen a la boca.

Als que emplenen les parets de les galeries d’art, tenen un nom que apareix en maons de ceŀlulosa o en qualsevol altre lloc; només els falta fer voleiar la seva bossa per revelar la seva condició. Sinó, com expliqueu que se’ls conegui?

Havia de llençar el paper i no sabia on apuntar això…

Tags: Deliris, Diàlegs interns per (V)ΘZ
2 Comments »