Si bé a molts ens sembla que el llatí és una llengua morta i enterrada, però alguns s’encaparren en mantenir-la viva ni que sigui amb respirador artificial. A continuació una llista de les adaptacions llatines fetes pel Vaticà de diferents neologismes d’us comú. Per no perdre-s’ho!
Dopatge: usus agonisticus medicamenti stupefactivi
Relaxeu-vos. Si teniu la pressió alta, preneu-vos la vostra medicació, acabeu la digestió amb escreix, respireu amb calma i prepareu-vos, prepareu-vos per quelcom que us deixarà en estat de shock per molts esforços que hi feu. I si sou prou valents, enfronteu les vostres orelles a aquest xiquet:
A mi que em perdonin per incentivar un infanticidi però que algú li foti un tret a aquesta criatura i dos més al batraci desmembrat que li ha explicat aquestes barbaritats… Trobo vergonyós el fet que s’usi un nen que no sap del que parla, precisament per a mentir com diu ell que menteix la comunitat científica. Abomino que és faci anar aquest noiet per a dir coses completament incongruents amb faŀlàcies catedralícies, arguments buits i demés…
Perquè, llavors, els primats aquests estranys que es troben arreu, que són? I el 98% d’ADN que compartim amb alguns primats superiors, què és?… Bé, és igual, passem-nos a preocupar de l’entorn familiar del nen. Jo sóc partidari de l’amor lliure, però crec que cal una família una mica estructurada. Perquè si el nen es pensa que Dios lo puso en el vientre de su madre, si jo fos el suposat pare, m’inquietaria lleugerament.
Però, ara em fico seriós i a gesticular com la criatura aquesta… No sé si forma part de la comunitat hispana dels EUA o de qualsevol altre país de Llatinoamèrica. Però bé, en aquest últim cas, aquesta ignorància voluntària, supina i recalcitrant explicaria l’escàs desenvolupament econòmic d’aquests països (perquè hi ha gent que s’atreveix a aplaudir i a animar a aquest engendre diabòlic). I si es donés la primera possibilitat, auguro un futur molt negre als EUA quan la majoria hispana coŀlabori a decantar la balança a favor dels creacionistes…
Afegit a posteriori: El nen es diu Nezareth Castillo Rey i és peruà… i és el fill que jo mai voldria tenir.
Els professionals de cadascuna de les disciplines cinematogràfiques exalten la seva feina com a eix vertebrador del procés de creació. Jo des de l’objectivitat del principiant, afirmo que el mèrit és dels muntadors, dels tècnics d’EE i dels que escolleixen la banda sonora. Atenció a això: un tràiler de Mary Poppins plantejat com si aquesta entranyable cinta es tractés d’una peŀlícula de terror (cosa que molts infants traumatitzats deuen pensar).
L’he trobat a No puedo creer que lo hayan inventado. A la mateixa entrada podeu trobar el tràiler de la versió de comèdia romàntica de Shining, potser fins i tot millor que la versió terrorífica de Mary Poppins.
Un tipus que treballa en una empresa, agafa el telèfon i diu:
- Nena! Mou el cul i porta’m un cafè amb dos pastissets. Vinga maca, ja!
A l’altre cantó del telèfon, una veu masculina li respon:
-Capsigrany! T’has equivocat d’extensió! Saps amb qui dimonis estàs parlant? Sóc el director general, imbècil!
Ja que l’error no té remei, l’empleat decideix tirar pel dret:
-I tu què, explotador dels pebrots? Fill de puta! Que potser saps amb qui parles, tu?
El director general s’ha de rendir a l’evidència:
-No.
I l’altre contesta, canviant totalment de to:
-Doncs… quina sort!
A mi que no em diguin que aquest vídeo és dolent. En tot cas, no pretenia ser una proesa de l’audiovisual sinó de la retòrica terrorista. S’apropa un estiu prometedor.
