Els teus ulls, preciosos, fan esmorteïr la claror que es filtra per les cortines… Encara amb els ulls mig aclucats, em mires fixament i em fas un resum de l’eternitat en deu segons de silenci absolut.
El bes és sonor i llarg… no deixis que acabi… Que la cresta de l’ona continui terra endins!
Amb tu tot es posible i mentre no em deixis anar la mà, així serà. Un bar buit ens subjecta les espelmes que trenquen la penombra, el suficient per a que els teus ulls em recordin que no val la pena, mai de la vida, deixar-se seduir per la negror.
És amb tu, també, que tot és clar, i la negror ni se m’acosta, que no hi han problemes si et sento propera, no hi ha Descartes, no hi han sons aproximants, mols o bicapes lipídiques. Senzillament, el meu món es redueix a una equació on l’única i indiscutible solució ets tu.
M’han arribat a dir que potser tot plegat es quelcom precipitat, tòpics com allò de l’amor a primera vista… i tu em parles del destí. Potser es pot arribar a una teoria conciliadora, que al final són les que acaben satisfent a tothom: en veure els teus ulls vaig saber que valia la pena parar el pit davant dels problemes, entomar-los i saber que en algún lloc hi hauria una persona meravellosa disposada a regalar-me un somriure sense que ni tan sols jo ho demanés.
I era aquest somriure que m’animava a demanar cada dia a una fada que contempla el món asseguda al forat de la Lluna menguant, una estona més de glòria, una mirada més. Però la fada no va ser bona confident i aviat tothom va saber que estava boig per tu… Que podia fer coses mai vistes, només per la posibilitat d’abraçar-te. La gent s’espantà et deixà sola davant meu… Jo i tu. Tu i jo.
Ja veus que no he estat capaç de deixar-ho en un
Jo també t’estimo. Felicitats pel meset i pels molts que vindràn!
Tags: Liebling per (V)ΘZ
No Comments »
