Apreciades companyes i companys moniherois.

Em sento part d’una cosa molt important. I faig anar un terme tant ambigu com cosa perquè encara no ha sortit el maco o la maca que ho defineixi, ni que en trobi les causes. Nosaltres només podem saber les conseqüències d’una feina, ja no ben feta, sinó de la que simplement podem sentir-nos satisfets. Però no sabem com explicar-la, com definir-la ni com expressar-la. Com diu el mestre Fito, puede ser que la respuesta sea no preguntarse porque.

Crec que la vida ja les té aquestes coses. Protegeix els grans sentiments com tots els que sentim a colònies amb la impossibilitat de descriure’ls amb la paraula, per a evitar que se’n desvirtuï la màgia i fent així que escrits com aquest perdin tota mena de sentit. Però tot i així, em sento part d’una cosa molt important.

Em sento part d’un grup de gent dotada amb habilitats que em sorprenen, en un grup d’especialistes que ben bé contractaria el govern nordamericà si la seva missió fos sembrar el bon rotllo i l’alegria en comptes d’eliminar indesitjables. Veig els vostres actes, companys, i em ragen llàgrimes descontrolades d’admiració. Per tots i per cadascun de vosaltres i per tot allí on arribeu, sols i plegats. I em permeto el luxe de pensar que sóc una mica com vosaltres, tot i que de vegades per veritat o per autoestima coixa no em trobo a la vostra alçada. I és quan penso que sóc una mica com vosaltres que continuo plorant. Plorant perquè sóc el que volia ser.

Quan deu o onze anys enrere un marrec carregat de martingales aixecava el cap només hi veia uns éssers fantàstics anomenats monitors, que establien un vincle màgic amb ell i els seus companys. Per aquests personatges mig de conte mig de debó, hauria fet qualsevol cosa, perquè era just el que es mereixien per la seva manera tant genial i edificant de fer divertir un nen de primària. Per tots els valors que em van inculcar, per tots els hàbits que m’han fet millor persona i per tots els moments de companyonia que m’han aportat. I ara, ploro de pura alegria sentit que aporto tot just un 1% del que vaig rebre als infants que els pares ens confien. I ploro de veure-us-ho fer a vosaltres, companys. Em sento part d’un grup de gent dotada amb habilitats que sorprenen.

Em sento part d’un gran projecte, que transcendeix el temps i l’espai. D’una idea, d’una causa, d’uns valors i d’una bandera. Sectarisme total, si voleu. Però no a totes les sectes tries entrar-hi tu i se’t valora tant com a persona. M’agrada reconèixer-me en una fotografia i dir aquests som l’equip de monitors, una gent que aportem al món una cosa que tampoc valora com el que és: educació integral. I és que no només cal valorar els coneixements, sinó que cal valorar tot allò que ens fa una mica més part d’aquesta societat i que ens fa ser una mica més nosaltres mateixos.

M’agrada compartir aquesta tasca, que em va tant gran amb gent formada, capacitada i dotada per a acomplir tota mena d’objectius dins el món de l’educació en el lleure. Em sento part d’un gran projecte.

Em sento part de tots vosaltres. De 10 a 10. Som la polla.

Tags: Lleure educatiu, Vida i misèria per (V)ΘZ
1 Comment »

-Sóc el doctor Mohinder, especialista en alteracions genètiques i sóc aquí perquè m’han avisat que a la casa de colònies El corral del Mataró s’han localitzat persones amb poders: els moniherois. Si poden fer cap totes aquelles persones que es considerin monitors, us ho explicaré amb més deteniment…
En primer lloc tenim a AGB, que amb el somriure és capaç de contagiar alegria, vingui d’on vingui, a qui sigui i com sigui. La seva companya, ABB ha desenvolupat la sorprenent capacitat de canalitzar l’energia i els sentiments de la mainada i fer que l’enyorança dels nens es transformi en un somriure. Així mateix, hi ha OAL, dotat amb l’habilitat d’enllaçar qualsevol activitat a qualsevol centre d’interès. Al seu cantó hi trobem a DdBC, capaç de transformar-se en qualsevol personatge, tant de Disney com del que faci falta per tal d’engrescar a la gent i motivar una activitat. Seguidament trobem a RHP, que amb la seva experiència i incomptables capacitats ha esdevingut el punt comú de referència de molts d’aquests moniherois.Arribats a aquest punt, cal esmentar a les dues moniheroïnes del grup de joves, NSB i BLC, amb la capacitat de fer-se notar allí on vagin de qualsevol manera possible. Avui, però, són absents dues persones: les germanes HR, S i M. La primera ha demostrat que unint els seus poders a les moniheroïnes del grup de joves són capaces de liar-la encara més i la segona ha demostrat una capacitat de treball impressionant, en reconèixer ella mateixa que estava fent front a una quantitat de feina per a la que no es veia preparada. I ja per acabar, tenim a EVD, que amb la seva experiència ha demostrat poder liderar aquest grup de moniherois pe conduir-los cada cop cap a objectius més difícils.
Demano doncs, un fort aplaudiment per tots aquests moniherois.
Ep! I també noto la presència de gent amb poders per la zona d’aquesta taula! Són el futur de l’esplai, un fort aplaudiment per a elles també!

Instants després:
-Ei, I. Ha vingut un doctor, Mohinder, crec que ha dit que es deia i ens ha explicat que estudia la gent amb poders. Ens ha dit que nosaltres en tenim, de poders i que som moniherois, però jo diria que s’ha descuidat d’explicar-ne el perquè. I és que si hem arribat on som ha estat gràcies a la teva figura, que ens ha empés a continuar endavant i ens ha ensenyat tot el que sabem, així que, jo també demano un fort aplaudiment per la persona que ha fet possible que algú ens consideri moniherois.

Transcripció patillera d’una de les anècdotes més interessants a nivell d’equip de les colònies d’enguany.

Tags: Lleure educatiu, Vida i misèria per (V)ΘZ
1 Comment »

Ahir vaig tornar de les meves dotzenes colònies com a participant i de les segones com a monitor. I em reafirmo: les colònies et canvien la vida. Hi han pocs períodes a l’any (i menys tant localitzats) on el sentiment i la transformació personal prenguin tanta força.

He tornat d’un oasi que m’allunya de la maldat de la vida rutinària. Vinc de la Desconnexió en majúscules i he sentit emocions viscerals als budells, als ossos i arreu. Les colònies, aquestes i les altres dotze, són el millor que m’ha passat mai. Si algú fa algun dia una biografia sobre mi, no podrà ignorar els més de quatre mesos en diferents entregues que m’he passat de colònies ja que essent un període proporcionalment molt curt comparat amb la resta de l’any, un hi pren decisions tant transcendentals com sacrificar pel voluntariat el temps de lleure, tractar d’estimar algú, tractar de deixar d’estimar-lo i perquè no, tractar d’esdevenir millors en totes les dimensions personals possibles.

Si hi ha alguna paraula que pugui definir el que per mi han estat les colònies d’enguany, aquesta és eclosió. Perquè de la meva closca de paio sorrut n’han sortir carícies, abraçades i petons que em creia incapaç de regalar. I és que tant l’esplai com les colònies obren la meva ànima al món. De sota la closca també n’ha sortit un carisma insospitat i immadur, que ni comprenc ni controlo. Però quan un s’inventa una consigna i la comença a cridar i la resta el segueixen, ni que no ho entengui ni ho faci expressament, això és una senyal de que quelcom canvia dins meu. I tot plegat és ben sorprenent si aquest paio resulta ser un paio poc donat a expressar els seus sentiments per via no oral. Un ets la hòstia amb patinet arriba més en forma d’abraçada que no pas dit. I en cada detall cal posar-hi la màxima implicació per tal de ser sincer amb un mateix i que els demés així ho percebin. Si el secret és en algun lloc, aquí ha de ser. En qualsevol cas, el primer pas per esdevenir un moniheroi ha començat.

Aquest any, com ja va essent tradició no han faltat les llàgrimes, però he pogut aprendre una cosa important: que cal compartir-les quan afecten a la resta de l’equip. Quan són meves, cal cercar els moments de solitud adequats per a tenir una vàlvula d’escapament. I és que ben sovint, a colònies un acaba plorant sense raó i si existeix raó, possiblement tampoc pugui tenir una solució fàcil. Gràcies als que m’han fet sentir això i als que m’han fet plorar de tristesa i alegria. Perquè la felicitat al teu cantó pot seguir sent inabastable però no per això és menys bonic estimar-te.

Els nens preguntaven molt sovint si alguns membres de l’equip érem parella. I fora dels xiulets i dels comentaris sorneguers, això és genial, perquè si l’aparença d’un equip és que la gent té moltes parelles (quan no triangles amorosos), és que hi ha una molt bona química. Una química immillorable. I agafeu-vos fort, perquè l’esplai Sant Jaume la pot fer ben grossa allà on vagi. Els del CEC ja ho saben i també ho saben a Lleida, per on uns quants monis vam fer un petit recorregut fent-nos notar considerablement, entre el camp d’esports i l’escola.

I ja per acabar, no pot faltar el meu reconeixement al Gran Baloo, al mentor de deu Monwglis vivint l’aventura de l’esplai. Ara en Baloo deixa l’esplai, el deixa en el punt àlgid amb una inèrcia genial que aprofitarem per arribar al punt més alt, només abastat pels bojos i els genis. Però on sinó ens podia dur ell, si no hay un genio tan genial?

Tags: Lleure educatiu, Vida i misèria per (V)ΘZ
1 Comment »

El segon dia d’aquest juliol entrant, pels volts del migdia, pujaré en un autocar juntament amb els meus companys d’equip i 58 infants i joves. La destinació, Arbúcies i l’objecte d’aquest viatge són 11 dies de convivència, d’activitats, gimcanes i de bones estones.

Com que ens vam esperar massa per triar la casa, no ens va ser possible triar les dates i per això marxem tant aviat. Aquesta circumstància s’escau precisament en un any tant dolent com aquest, en que tres monitors hem fet les PAU, en que d’altres estan batallant amb els exàmens universitaris, amb les suplències per vacances a les seves respectives feines i la futura responsable se les ha hagut amb unes oposicions. Totes aquestes circumstàncies han fet que ens repartíssim les tasques de programació i que es dissenyessin individualment activitats que l’any passat vam programar de forma coŀlectiva (i amb força calma). Així doncs, la cosa ha acabat amb l’equip sense poder-se trobar i fent llistes de material i recopilant programacions a marxes forçades.

Hi ha molta feina per fer en 10 dies: preparar murals, comprar material, preparar-lo, empaquetar-ho tot i després, que tothom sàpiga el que es farà, ja que en haver programat individualment la gent només sap que cal fer el dia que han fet ells l’activitat…

Aquest any també hi ha un canvi de registre força bèstia respecte l’any passat. A mi m’agrada esperar-me en l’assignació de grups, no demanar-ne cap i esperar al que em toca per assignació. I aquest any he acabat al grup de petits (que acaben de cursar primer i segon de primària) en un grup que, pel que sé dels nens que venen i pel que me n’han dit, serà dinamita pura. Tot i així, hi haurà un dia en que me’n deslliuraré i estaré narrant una partida de Vampiro: la Mascarada per als joves, (que han cursat entre 1r i 4t d’ESO). La meva terapeuta ocupacional també farà de narradora i l’he d’ensinistrar en els pocs dies que queden… I encara no sé com. En qualsevol cas, la cosa promet.

Així mateix, algun dia d’aquest cal marxar pels paratges del Montseny a fer el recorregut de la travessa dels joves…

Ens en sortirem?

Bé i si no ens en sortim, sempre tenim l’habilitat indispensable de qualsevol monitor: improvisar.

Tags: Lleure educatiu per (V)ΘZ
1 Comment »

Just el dissabte després de les orles, el dia 17 de maig, vam fer un taller de ciència a l’esplai. Va ser el pitjor dia del curs en assistència (tant de nens com de monitors) i l’activitat en general no va quedar gaire lluïda.

Era una activitat que feia temps que tenia pensada, tant per suggeriment d’alguns professors com a la vista del ressorgiment de la divulgació científica o de l’espectacle científic a la televisió. I que menys que tractar d’explicar fenòmens que han mantingut en guàrdia a generacions i generacions de científics a uns infants que ja van perdent la capacitat de sorprendre’s?

Així doncs, per a redimir els meus pecats i per a aportar al món de l’esplai una activitat poc comú i interessant penjo aquí la programació de la nostra tarda de ciència. Seguiu enllaç de més avall per llegir-la o descarregar-vos-la (us caldrà un lector d’arxius *.pdf):

Tags: Ciència, Lleure educatiu per (V)ΘZ
No Comments »