Pedofília mental
Tot i que pel títol ho sembla, avui no vinc a parlar d’allò tant catòlic dels pecats d’obra i dels pecats de pensament. Però vinc a parlar d’allò tant catòlic (i perquè no, tant cristià i tant religiós en general) d’evangelitzar, de fer prosselitisme, d’estendre el propi pensament… I que vagi per endavant, que no només la religió pagarà els plats avui.
El fet de tenir unes determinades creences no hauria de comportar el que molts interpreten com un deure de convertir al pròxim i sobretot pel que fa a uns determinats coŀlectius. I d’entre tots aquests grups, potser els nens, per la promesa de futur que representen, són el grup més damnificat. I és aquesta la paraula i no una altra perquè són ànimes innocents que s’ho creuen absolutament tot i a qui pots fer aprendre oracions totalment buides de significat, per a que restin el seu subconscient quasi per sempre.
La ment d’una criatura és feble, maleable, per tal de poder-se fer una idea del coneixement del món. I jutjar l’existència o no de Dèu i el fet que aquest mereixi la nostra fe és una decisió complexa que no es pot prendre fins a la comfirmació. Ni el bateig ni la comunió hem semblen actes lliures, perquè el nen no sap el que està fent. Als 8 anys ningú entén una puta merda del que fa.
Però el problema no són només aquests sagraments, ni com he dit, la religió. El problema, és que a casa, a l’escola o en una simple conversa que pugui presenciar, els nens van impregnant-se de pensament adult que els condiciona i els manipula, quan encara no tenen ni coneixements ni arguments per a copsar-lo. No poden entendre de forma racional per manca d’experiència vital. Parlar a un nen de Déu, de dretes i esquerres, de què ens sembla la tasca d’un govern (democràtic, eh?) és penetrar en un teritori vetat, en un lloc on només hi hauria de tenir accès el coneixement i la fe obtinguts per la pròpia experiència, decisió o raonament. I el contrari senyors és una violació. Una violació de la psique d’un infant que per respecte al pare/mare/capellà creurà tot el que aquest/a li digui.
Una criatura ha de conservar-se verge d’ideologia fins que ell/a mateix/a no posi fi a aquesta condició, pel seu propi peu, amb les seves pròpies lectures i fent ús del seu propi criteri. El contrari és crear un soldat de la fe. Un futur adult que no entendrà pel que lluita, però que no preguntarà res en cap moment. I és que les coses, quan som nens, ens semblen molt i molt clares. Si ho diu el papa, el profe o qui sigui és que és veritat. No ens n’aprofitem, que juguem amb avantatge…
