Aquest blog està hostatjat per en mai9 i tots els textos, excepte els arxivats a la categoria Cites o identificats segons el format de cita (a no ser que se’n reconegui la propietat en la mateixa entrada on apareixen), són obra de l’autor. S’ha procurat que qualsevol altre material audiovisual (imatges, sons o videos) estigui lliure de drets, però, en el cas de no ser així, demano que se m’envii un correu electrònic especificant el contingut iŀlegal (i les raons de la seva iŀlegalitat) a kerubin(ensaimada)gmail(punt)com, per tal que aquest pugui ser retirat. Els muntatges fotogràfics són obra pròpia i per tant, estan afectats pels mateixos termes que els textos originals, consultables a continuació:

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Pel que fa a la part literària d’aquest blog, Contes d’Storyville, prové del maridatge desigual entre els dos blogs d’en moz: Deliris d’egolatria (plaentment allotjat a LaComunitat.net, bressol de les seves trifulques bitacolaires) i Quadern d’Amarganz.

Contes d’Storyville va viure un petit parèntesi que va començar a finals de maig del 2007 i va acabar a finals de novembre del mateix any durant el qual es va publicar a través del WordPress que oferia un portal anomenat Lynksee, en un blog batejat com The four winds of Montstranaville i The Bogville Journal després. Degut al tancament de Lynksee a finals del 2007, el blog va tornar al seu allotjament original conservant les entrades d’aquesta etapa en la seva totalitat i sense cap distinció.

És possible però no probable que, navegant pels arxius, aparegui algun escrit signat per una tal Mina ^^. És la meva ex-parella, que va estar escrivint aquí durant un temps o almenys hi va tenir una conta. De la mateixa manera, però encara és més rar, hi han articles signats per M&M, és a dir, pels dos. Coses de deixar-ho tot tal i com estava…

En quant al nom del blog, prové del barri d’Storyville, a Nova Orleans, un barri de bordells on, entre noies de virtut fàcil i gots de matarrates, es diu que els músics afroamericans van començar a covar l’estil musical que hauria de ficar cullerada en tota la música moderna: l’immortal Jazz.

A part d’això, Storyville és un lloc interessant pel seu model de moral sexual. Des d’Storyville es va fer front a tot un país purità fins a la meduŀla durant més de 15 anys. Parlant clar, Storyville molestava perquè no s’hi feia el que dictava la retorçuda moral occidental. Hi han moltes maneres de veure-ho, però aquí prenem Storyville com un símbol per a qüestionar permanentment l’establert i un estendard de la llibertat individual per damunt de la imposició col·lectiva. Uns grans ideals, sobre els que escriure molts, bells i variats contes. Feliç lectura!