Teoria del buit?
La gravació d’In vino veritas està pràcticament acabada, a la falta de la repetició d’una escena i de la filmació d’uns quants plans de recurs. Dues terceres parts del metratge en brut estan llestes per passar pel ribot de l’edició i tot plegat porta un ritme relativament bo.
La notícia més rellevant sobre el projecte és potser el seu probable canvi de nom. Ja quan vam enllestir el guió, el títol d’In vino veritas tenia uns quants competidors i ara, tot intuint els resultats finals, seria probable que ens acabéssim decantant per títols com Teoria del buit o Alétheia. De totes maneres, de manera temporal seguim anomenant la nineta dels nostres ulls com ho hem fet fins ara.
De moment, tot i que és evident que encara estem més a prop de la factura amateur que no pas de la professional, crec que hi ha una certa evolució artística i tècnica des del curtmetratge de l’estiu passat (Balas negras, en castellà, i en el qual vaig participar en qualitat d’actor secundari), probablement motivada per l’experiència i per la formació de l’equip tècnic (que han acabat aquest any el cicle d’Imatge a l’IES Caparrella de Lleida)
El curt ha estat rodat sobre cintes MiniDV amb una càmera semiprofessional cedida per Trèvol Audiovisuals i amb la meva eterna càmera, de la qual s’ha servit tantíssima gent a part de mi; i crec que l’edició, tot i que de moment no està res confirmat, és farà amb Sony Vegas i amb Premiere Pro, tot combinant allò que esdevingui més útil de cada programa.
La peŀlícula és una crítica a títol personalíssim dels dos guionistes contra els egocèntrics (els del post o no) i contra aquells que no són capaços de donar un grup per mort i en comptes d’això, el mantenen viu amb el foc de la hipocresia i l’aparença. Sembla un drama light i a estones, fins i tot costumista, però al final, desferma amb una contundència hiperbòlica tota la mala hòstia que li hem donat, després dels llargs i fructífers matins de diumenge barrinant-ne la trama.
Suposo que a aquestes alçades, també val la pena revelar el nom dels personatges i les relacions que existeixen entre ells. El curt narra una nit que passen junts un grup de cinc suposats amics: en Pol, en Joel, l’Eva, la Raquel i en Jordi, des de la perspectiva d’aquest últim. Les relacions entre ells amb prou feines són l’ombra d’un passat que mai va existir: en Joel i la Raquel passen hores i hores discutint sobre les cendres d’un amor frustrat i l’Eva es debat entre l’egocentrisme valent d’en Pol o la callada introversió d’en Jordi… Entre tots ells existeixen mentires i anhels amagats i és en Jordi, el més apàtic de tots qui decideix moure’s per canviar-ho i precipitar (sabent-ho o no, qui sap) el tràgic final de les seves amistats.
Potser sense voler, però em sembla que acabo de parir la sinopsi promocional del curt! En fi, aneu fent boca ;-)!
